11 de jul. 2017

QUI PODIA SER QUI AL CASAMENT QUE VA TENIR A ANTONI GAUDÍ COM UN DELS GRANS CONVIDATS?


Fotograma  de la filmació de 1925 propietat de Frederic Fargas Texidó

Des del moment que vaig veure la "suposada" primera imatge de Gaudí en moviment en un reportatge de TV3, vaig tornar als meus, ja obsessius, dubtes existencials, culpables de gran part dels articles que omplen aquest blog.

Veient aquesta imatge del "suposat" Gaudí, un home rialler, alegre, burleta amb la càmara i bastant més "grosset" del que coneixiem, i comparant-la amb aquestes altres dues fotografies, on veiem al "confirmat" Gaudí, de figura molt més prim i posat "pausat", em pregunto si hi ha alguna manera de confirmar alguna de les dues posicions.


Darrera fotografía coneguda de Gaudí, poc abans de la seva mort, on es veu a l'arquitecte durant la processò de Corpus a Barcelona.
Retrat de l'arquitecte Antoni Gaudí

Uns dubtes que s'incrementen després dels darrers precedents: el “suposat” Gaudí entrant a l’edifici de la Universitat, que varesultar ser l'enginyer Josep Mestres.

Afegeix la llegenda

Afegeix la llegenda


El suposat retrat d’un jove Gaudí per a l’orla d’arquitectura, que era una posta de presentació en la que es representa el retrat en dibuix d’un jove que pot ser qui sap qui.


Afegeix la llegenda

I l’atribució a Gaudí  per “intermediació divina” al Sr. Tarragona,de la capella del Sagrat Cor de l’església de Sant Joan Baptista de Gràcia, quan és una obra documentada de Francesc Berenguer.


Afegeix la llegenda

Unes errades que, en alguns casos, no han rectificat tot i que s'ha demostrat que no eren correctes.
Doncs res, ara teníem “suposadament” a Gaudí en moviment, filmació guardada anys dins d’una nevera i que ha sigut l’ham comercial per a un documental de TV3… Però l’emoció ha durat poc (per mi massa), fins que els grans gaudinistes han donat les seves versions en les quals es posa en dubte que aquell home sigui Gaudí!! Però avant de noms reconeguts en la matèria gaudiniana jo ja no puc afegir res més al que diuen elles… bé, però puc fer, també, les meves suposició.

El que se sap és que aquella filmació la van fer a mitjans de maig de 1925, un any abans de la mort d’Antoni Gaudí, un 10 de juny de 1926, a causa de les ferides que li va provocar un tramvia que el va atropellar, a Montserrat, a la sortida d’un casament. Podria ser que aquell fos un casament normal, amb pocs convidats, la família i quatre amics…. però…. i quan la família és molt extensa…. els convidats es multipliquen i les opcions de trobar el nom del senyor de la barba també.

Pq dic això de la gran família… doncs comencem:


Fotografia de Joan Munné Seraní, del fons ABC
Joan Munne Seraní (1861-1938), fuster que va col.laborar amb Antoni Gaudí en diversos projectes, com la colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i la Sagrada Família, a la casa Batlló, a la casa Botines de Lleó,  etc,  estava casat amb Concepció Mercé Estany, la qual va morir l’any 1929 al seu xalet de El Papiol, Villa Conchita. La parella va tenir cinc fills: l’Antònia (+1949), casada amb Joan Mesa Bordes;  la Josefina, casada amb el doctor Federico Gil Acebedo;  l’Isidre (+1971), la Concepció i en Joan.




Joan Bassegoda, i darrera d'ell altres gaudinistes, parlen de la col.laboració amb Gaudí d'un fill de Joan Munné a la construcció del Park Güell, i es refereixen a Agustí Munné, nom que no he trobat en cap de les esqueles que he revisat, com per exemple les de la mare, Concepció Mercé, en les quals no hi consta cap fill que es digui Agustí.
Afegeix la llegenda

Ni a l'esquela de l'única  germana  de Joan Munné Seraní, Madrona, morta a la Ronda Sant Antoni 43 de Barcelona.

Així doncs, i avançant-me a dades que aniré donant en aquest text, si Bassegoda diu que aquest "Agustí Munné" també va treballar fent "de manobra" amb Llorenç Matamala Piñol en l'elaboració dels capitells del Park Güell, per lligams familiars entre tots, possiblement es tracti del fill petit dels Munné, el qual compartia nom amb el pare. A continuación hi trobareu el fil d'unió...

El casament d’aquella primavera de 1925 al qual hi va assistir Gaudí va ser doble… doble. Els germans Isidre i Concepció Munné Mercé es van casar amb els germans Dolors i Rafael Texidó i Basulí.


Afegeix la llegenda

Els Texidó Basulí també provenien d’una àmplia família. Els tres germans, en Rafael, la Dolors i l’Andreu (+1972), eren fills d’Anastasi Texido Serra (+1928) , i de Rosa Basulí i Esteve, morta anys abans que el seu marit, el qual es va casar en segones núpcies amb Francisca Mirandas Deulofeu.

En Rafael, mort molt jove als 32 anys l'any 1933, 9 anys després del casament a Montserrat amb Conxita Munné, tenia dos fills a la seva mort, i n'esperava un altre que va néixer mesos després: la Conxita, la qual anys més tard es casaria amb l'arquitecte Josep Maria Fargas i Falp, i esdevindrien pares de Frederic Fargas Texidó, actual propietari de la filmació.


Però els Texidó Basulí també eren néts de Gaietà Texidó Roig (1849-1933) un home que va tenir una intensa vida, com a mínim matrimonialment parlant, ja que es va casar i va enviudar en tres ocasions: amb Dolors Serra Bohigas, amb Emilia Almasque Rovira i  amb Carme Ortega Farias. Segur que als seus 76 anys, i amb els 8 anys que encara li quedaven de propina, aquella primavera de 1925 no es va perdre el casament dels seus néts a Montserrat, i fins i tot hi ha qui diu que ell va ser l'autor d'aquesta filmació


El tercer fill, l’Andreu Texidó, no es va casar amb cap Munné, però va seguir enredant la troca, com a mínim pel que fa a la repetició de cognoms, casant-se amb Emilia Texidó Mata, amb la qual va tenir tres fills: l’Andreu, casat amb Carmen Bruguera; la Rosa, casada amb Joan Bruguera i Goset, hereu de l'editorial Bruguera, i en Jacint amb Glòria Solsona.

El senyor Gaietà va tenir cinc fills, l’Anastasi, en Ramon, l’Avel.lí, l’Alfons i l’Emilia, noms més o menys corrents en aquella època.  Però el senyor Gaietà també tenia un germà, en Víctor Texidó Roig, casat amb Magdalena Sans Cabré, i pare de: Paltó, Plutarc, Sócrates, Hug i Homer… i no és cap broma. Noms originals i que segur que tenen un pq.


Homer i Plató Texidó Sans van ser els dos encarregats de posar en funcionament l’emissora de Ràdio Barcelona l’any 1924. I Homer també va ser l’encarregat de passar una temporada als EEUU durant els darrers anys de la dècada dels 20, on va ser un dels tècnics que van participar en la primera emissió de televisió. A la seva tornada a Barcelona, Francesc Macià li va encarregar la direcció del RAC (Ràdio Associació de Catalunya) i crear una emissora de televisió, projecte que es va veure truncat amb l’esclat de la Guerra Civil Española.



Retrat de l'escultor Llorenç Matamala

I tota aquesta família, possiblement també van assistir al casament dels seus cosins a Montserrat on segurament també hi va assistir part de la família de dos altres escultors i col.laboradors de Gaudí, els Matamala i Flotats, que també formaven part de la família dels nuvis, ja que el petit dels germans Munné, en Joan, es va casar amb Teresa Matamala Flotats (+1977), filla de l’escultor, amic i col.laborador de Gaudí, Llorenç Matamala i Piñol (1856-1927) i de Caterina Flotats Llucià;  néta de l’escultor, amic i col.laborador de Gaudí, Joan Flotats i Llucià (1847-1917); neboda de l’escultor Carles Flotats Galtés (1880-1949); i germana de l’escultor, amic i col.laborador de Gaudí, Joan Matamala Flotats (1893-1977), el qual també va ser l’autor del retrat escultòric de l’arquitecte, i persona encarregada de realitzar la màscara mortuòria d’aquest, quan va morir l’any 1926.




Màscara mortuòria de Gaudí que li va fer el mateix Joan Matamala Flotats



Així doncs, us deixo feina de cara a l’estiu. Potser els descendents dels Munné Texidó - Texidó Munne no només tenen la filmació del casament, i que en algun vell àlbum poden trobar les fotos d’aquell gran dia a Montserrat… i amb elles es pot anar descartant convidants, posant nom i cognom als retrats, fins trobar qui pot ser, en cas de no ser Gaudí, aquell home gran, de barba blanca i caminar decidit que té coses que poden recordar a l'arquitecte i coses que ens l’allunyen…..



Bust de Gaudí realitzat per Joan Matamala

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha una foto que es pot comparar amb la imatge de la filmació que diria que és la més similar (on també hi surt somrient per accident), per la forma de la barba, la forma del nas (l'os que se li marca al nas que Matamala remarca bé és el més destacable), els pòmuls, l'altura de l'orella esquerra i la forma de les seies i dels orificis oculars. Encara que l'orella dreta sembla que sobresurti més que en la resta de fotos autentificades.
La foto és aquesta: josamotril.files.wordpress.com/2010/11/gaudi1.jpg
Caldria tenir en compte que a gairebé totes les fotos disponibles de Gaudí apareix amb un aspecte certament canviant. En algunes fotos de jove sembla tenir una cara més rodona i a mida que va envellint sembla que va perdent pes. Fins al punt que en les últimes fotos sembla més prim.
Al contrari que la Càtedra Gaudí, crec que hi ha moltes possibilitats de que ho sigui però tot i així s'hauria d'investigar. Hi han moltes persones que s'assemblen a altres. Aquí hi han uns quants exemples: mymodernmet.com/museum-doppelgangers/

Meteomuseum ha dit...

En dic Hug Texidó Amadó. La filmació és possible que hagués estat feta pel meu avi Hugo Texidó Sans (fill d'en Victor i la Magdalena) o algun empleat d'ell, ja que per aquells anys era un dels fundadors de la coneguda empresa OSSA. Ell era al cap de la fabricació dels projectors de cinema. Poc abans de l'inici de la guerra es va desvincular de OSSA. Al finalitzar la Guerra Civil va fundar Supersond S.A. i va reiniciar la fabricació de projectors de cinema i a inicis dels 60's també va fabricars televisions.
De jove a les nombroses visites que vaig fer al àtic doble de l'avinguda General Mitre del Homer Texidó Sans que era germà del meu avi,vaig veure abundant documentació de la seva llarga estada a USA on va participar a la primera emissió de TV pública a Nova York. Vaig veure fotos d'ell amb l'inventor que era escocès. Vaig veure alguna revista de tècnica de TV on sortien publicstats articles tècnics i fotos de l'Homer Texidó. Crec que aquesta important documentació es va perdre al morir la seva muller na Claustra Reig a mitjans anys 80's, per cert, na Claustra era una persona encantadora, moderna i divertida de la qual enguardo un gran record. Durant anys vaig fer recerca a internet per intentar tenir proves documentals de l'estada de l'Homer Texidó Sans a USA respecte la pionera emissió de TV ja que un Conseller de Cultura de la Generalitat vinculat a la família conexía la història de la TV i els Texidó, sabia que era absolutament certa però les proves documentals a dia d'avui no les tenim. L'Homer va neixer a l'illa de Mallorca ja que Victor Texidó va ser un pioner de l'indústria elèctrica. Va electrificar Barcelona, Mallorca, Andorra i les conques fluvials de Catalunya on hi havia les colònies tèxtils. Els fills d'en Victor la majoria d'ells van ser industrials pioners de l'indústria electrica, cinematogràfica i electrònica.

Criticartt Beli ha dit...

Hola Hug! Moltes gràcies per llegir l’article i pel comentari. La veritat és q em interessar molt la família Teixidó i vaig buscar més info q no vaig acabar publicant pq se m’escapava una mica del tema! Hauria de mirar a la carpeta q tinc si hi ha alguna cosa sobre EEUU! per cert, pq els hi van posar aquests noms tannfilosòfics? M’encanta! Repassaré la info q tinc guardada i si se m’ocorre per on estirar més t’ho dic! Moltes gràcies de nou!

Meteomuseum ha dit...

Hola Frederic,

La raó dels noms Homero, Hugo, Platón, Sócrates i Plutarco és senzilla. El meu besavi Victor Texidó va exigir posar aquests curiosos noms de savis per si els seus fills no eren intel·ligents quant fossin grans almenys tinguessin el nom d’una persona intel·ligent. No sols van ser tots ells molt intel·ligents, si no que la majoria d’ells van tenir molt d’èxit el mon dels negocis. A finals del XIX crec que no era fàcil o possible de batejar un recent nascut amb aquells noms, excepte al Hugo.
El meu besavi era un home culte, ja que els Texidó eren una nissaga d’impressors i també era profundament anticlerical als capellans els anomenava “els escarabats” i com que estar batejat era obligatori a l’època, ell va tocar els nassos el màxim que va poder al bisbe -cossa que sembla feia molt bé, tocar els nassos- la qüestió és que tots van ser batejats. Aquests és el motiu.
Tema de l’Homero Texidó Sans a USA. A mida que en vaig anar fen gran m’anava ensenyant més informació, en tenia molta, com còpies dels esquemes originals de la primera emissora de TV on ell va col·laborar a la primera emissió publica de TV que es va fer als EE.UU des de l’Empire State a NY city l’any 1930. Fotos, moltes fotos, d’ell junt amb altres tècnics fen el muntatge dels equips, l’antena, l’estudi, d’ell amb l’inventor l’escossés J.L. Baird. També revistes tècniques amb articles tècnics seus on ells sortia fotografiat. L’Homero Texidó va morir a l’any 1980 i la seva Vda. na Claustra a l’any 1995, un cop morta ella desconec on va anar parar la interesant documentació. He fet recerca inclús a webs dels EE.UU. de “early Tv”, res de res, el resultat fins ara és del tot decebedor.
A l’any 2010 aprox. es va publicar el llibre “La televisió d’en Macià”, on l’Homero Texidó és esmentat en freqüència, inclosa la seva llarga estada al EE.UU. però l’autor no en cita el motiu, el desconeixia. El pròleg del llibre el va fer en Jordi Margarit de RAC1, persona a ala que conec de tota la vida, tant l’autor com ell desconeixien el motiu d’aquella llarga estada de l’Homero als EE.UU, era del tot lògic, no podien intuir lo important que era per la història de la comunicació audiovisual del nostre país aquella estada. No recordo el nom de l’autor, ja que el llibre me’l va deixar un amic i el meu llibreter no el va trobar. No recordo el nom de l’autor, però en el seu moment, per mitjà de l’editorial vaig contactar amb ell i li vaig explicar el que sabia però que no podia demostrar per falta de la documentació.
Alguns dels Texidó van emigrar a l’Argentina i l’Uruguai, a Montevideo encara avui hi ha la Editorial Texidó. El membre més il·lustre de la nostra nissaga d’impressors és en Joseph Texidó, va ser Impressor Reial de Felip V i va ser qui va imprimir el Decret de Nova Planta. Un que tots coneixem diria de nosaltres: "los Texidó hacen cosas". Jo també les faig, algunes d’elles les podeu veure a: www.meteomuseum.com

Meteomuseum ha dit...

Frederic,

A l’anterior comentari he oblidat d’ampliar el perquè era possible que la filmació del casament familiar d’un cosí germà del meu avi fos feta pel meu avi.
Hug Texidó Sans durant tota la seva vida vinculat al mon del cinema. Un equip de filmació a aquella època no estava a l’abast de qualsevol. Per això veig molt possible que el meu avi aportés un equip de filmació. Qui la va fer? No ho sé. Però és del tot normal que un cop revelada la cinta la donés al seu cosí, que era el teu avi. A la hemeroteca de La Vanguardia i L’ABC hi ha abundant informació, sobre tot anuncis de les ràdios que importava dels USA en Platón Texidó, esqueles familiars i notícies de inauguracions de cinemes.
Una noticia interesant publicada a La Vanguardia és la inauguració de la nova fàbrica de OSSA, el 25 de maig de 1930. En ella veuràs la “creu de les nostres vides” els “Teixidó i Teixidor”.
Algun cop m’he plantejat de sol·licitar de posar la punyetera “i” en el DNI. Segur que tots el Texidó que vivim en llocs on es parla català hem patit errors a carretades. Alguns Texidó ja tenen correccions oficials només néixer en el Llibre de Família, hi van posar “Teixidó o Teixidor”
A qualsevol tràmit tots avisem insistentment a funcionaris, notaris, metges, a tot Deu i s’ha mare sobre el cognom. I en el meu cas del nom i els dos cognoms. El diploma oficial del meu títol vaig trigar uns 9 anys a tenir-lo correcte, va ser tornar per errors unes 10 vegades, quant no era el nom, era algun dels cognoms i quant no tots ells. L’administrativa ja en coneixia de tant tornar el títol, en trucava, en deia que ja tenia el títol, però que no calia que l’anés a recollir, ja que hi havia algun error. De record.

Publica un comentari a l'entrada